Amb la instal·lació d’una segona línia de producció a la cantera d’Alpedroches (Guadalajara), l’empresa lleidetana BENITO ARNÓ E HIJOS, S.A. es converteix en el primer subministrador de balast per a l’AVE amb una producció de mes de 70.000 m3 mensuals.
L’empresa
L’empresa familiar BENITO ARNÓ E HIJOS, S.A. es va crear fa mes de tres generacions i sempre ha estat dedicada a les obres públiques i edificació, principalment a les zones d’Osca i Lleida en un principi i a Catalunya en general, i la zona centre en els darrers temps. És propietària de vàries canteres entres les que destaquen per la seva producció la cantera d’ofites a Estopiñán (Osca) i la cantera d’andesita a Alpedroches (Guadalajara). Ambdues estàn homologades per RENFE i el GIF i arriben a produccions mensuals superiors als 30.000 m3 de balast mensual cada una. Amb la qual cosa, actualment és el major productor dàrids a Espanya per a ús en traces de ferrocarril d’alta velocitat.
L’adquisició de la Cantera d’Alpedroches a Guadalajara va entrar dins dels plans de futur que l’empresa ha iniciat en els darrers temps i que té com a objectiu l’expansió de les seves activitats, tant a nivell construcció com de subministre de balast per a l’AVE, a la zona centre d’Espanya.
Però, amb una producció no massa elevada degut a que les extraccions es feien per a obres molt puntuals i properes a la cantera, aquesta va ser abandonada al poc temps.
Posteriorment, a l’any 1982, una empresa alcarrenya va denunciar les quadricules mineres a les quals estava situada la cantera i aquesta va començar a ser explotada per una subcontrata que va començar a extreure àrid amb produccions no massa elevades. A finals de l’any 1994, amb l’homologació per part del MOPTMA, l’increment de nous i importants clients com CRISTALERIA ESPAÑOLA, RENFE i l’increment a la construcció de carreteres a les zones properes a la cantera, va fer possible que la producció arribés a més de 300.000 m3 a l’any.
L’any 1999 va ser adquirida per BENITO ARNÓ que amb unes fortes inversions tant tècniques com humanes ha aconseguit ampliar la producció i seguir cobrint les necessitats de les obres de l’entorn i dels clients existents, a més de subministrar àrid per a l’alta velocitat.
L’àrid d’Alpedroches
La cantera d’Alpedroches es situa en una zona mixta on interfereixen el Sistema Central, format per materials antics del Massís Hespérico deformats durant la orogènia hercínica i posteriorment aixecats mitjançant una compressió en temps alpins, i la Serralada Ibèrica, una estructura de tipus extensional, formada a finals del Permià i començament del Triàsic.
Els materials en si comprenen formacions silúricas al basament hercínico, sobre el qual se situen formacions d’edat pérmica.
En aquesta base es localitzen els materials volcànics de composició andesítica formats en el període de tectònica Tardihercínica, explotats en el planter.
L’estructura alpina està controlada per un grup de grans falles com la de Somolinos, cap a l’Oest, la de Cañamares, a la zona de Atienza, i la de Alpedroches, a la part nord. Totes elles amb falles tardihercínicas reactivades en el Terciari. La roca que s’explota a la pedrera de Alpedroches és una roca volcànica massiva amb una edat establerta en el pas del Carbonífer al Pérmico amb una datació absoluta de 287 + / – 12 ma, amb unes anàlisis de resultats dels assaigs amb valors de DLA de 14,9% de mitjana. Dels assaigs realitzats es dedueix que de tota la massa canterable estudiada d’aquesta roca andesítica per a una aplicació en l’obtenció de balast i graveta, presenta un comportament geomecànic de bo a excel · lent.
Com a conseqüència d’això, aquest àrid ha estat utilitzat pel Centre d’Estudis i Experimentació d’Obres Públiques (CEDEX), per a la realització de l’estudi “Revisió del mètode d’assaig per a determinació del coeficient de Pulido Accelerat, norma NLT-174/93, revisada “, i posteriorment inclòs en aquesta mateixa norma, per a la seva utilització obligatòria com” Àrid de Control “, en la realització d’assajos, reemplaçant al anteriorment importat d’Anglaterra.
La nova planta – de trituració
Paral · lelament a la planta de 400 t / h de producció, que ja es trobava instal · lada a la planta de Alpedroches quan BENITO ARNÓ agafar planter, (veure Roques i Minerals n ‘291) s’ha instal · lat una nova planta per incrementar la producció i així subministrar balast al GIF en els terminis que s’exigeixen en els plecs de condicions. La nova planta, que no correspon a cap signatura en concret, consta de trituració primària, trituració secundària i lloc de cribratge.
Trituració primària El material transportat des del front de pedrera arriba a la tremuja de recepció de 60 m3 amb una mida 0-1000 mm. El tot-un passa de la tremuja a la matxucadora de mandíbules mitjançant un alimentador precribador de mesures 1.300 x 5.040 mm que realitza el tall a 125 mm.
La mida inferior a 125 mm, amb produccions de 100 t / h, cau per gravetat a un sedàs vibrant de barres que es troba sota l’alimentador precribador que separa les fraccions 0-40 mm i 40-125 mm. La fracció més petita o tot-u primària mitjançant una cinta transportadora s’apila sobre terra mentre que la fracció 40-125 mm, amb una producció de 50 t / h, s’envia mitjançant canaletes a la cinta que surt de la matxucadora de mandíbules l’estoc de regulació.
El rebuig 125-1000 mm de l’alimentador precribador, amb una producció de 400 t / h, alimenta una matxucadora de mandíbules de simple efecte Nordberg amb les següents característiques:
- Boca de alimentació: 1.250 x 950 mm
- Tamany sortida: 0-200
- Potència del motor: 100 kW
- El material ja reduït procedent de la matxucadora de mandíbules és recollit per una cinta transportadora de 40 m de longitud i una amplada d’1 mi transportat fins l’estoc de regulació que subministra el material a la trituració secundària. Aquesta cinta rep també les 50 t / h de material 40-125 mm de rebuig procedent del garbellat del material passant pel alimentador precribador del primari.
- Sobre la tremuja d’alimentació de la matxucadora de mandíbules es troba instal · lat un martell hidràulic per reduir les bitlles amb formats superiors a les mesures d’admissió de la matxucadora.
Trituració secundària
El túnel de l’estoc de regulació té dos alimentadors de taula vibrant de 350t / h capacitat total que alimenten una cinta transportadora de 800 mm d’ample i 48 metres de longitud.
Aquesta cinta descarrega el 0-200 mm procedent de l’estoc de regulació en una tremuja col · locada sobre del molí secundari i la missió és la de dosificar l’alimentació al molí d’impactes. La tremuja de 20 m3 de capacitat té en el fons de la mateixa un alimentador de taula vibrant que subministra de manera constant i dosificada el material al molí.
L’equip secundari és un molí d’impactes amb boca d’admissió fins a 300 mm, producció de 350 t / h que aquesta reglat per donar mides de sortida 0-100 mm. Un cop reduït el material és transportat per una cinta de 800 mm d’ample i 46 m de longitud fins al lloc de cribratge.
Lloc de Cribratge
El material 0-100 mm procedent de la trituració secundària arriba al sedàs vibrant de 12 m2 de superfície útil i 3 safates per donar les següents granulometries:
-El rebuig 0-100 mm que mitjançant una cinta transportadora de 600 mm d’ample i 45 m de longitud retorna aquest material a la tremuja que alimenta el molí secundari per la seva retrituración. El 30-60 mm, que és la mesura desitjada per al balast, s’apila mitjançant una cinta transportadora de 600 mm d’ample de banda i 19 m de longitud en produccions que ronden les 250 t / h 0-30 mm denominat sotabalast o tot-u secundària, que s’apila com a producte final mitjançant una cinta transportadora de 600 mm d’ample de banda i 5,4 m de longitud. La seva producció és aproximadament de 100 t / h.
Tot el procés, tant la reducció primària, secundària com el cribratge, es controla íntegrament mitjançant un sofisticat i modern sistema automatitzat.
Veure publicació
