A principis d’any el suplement dominical del diari Segre, Lectura, va publicar un reportatge sobre els rellotges de sol patrimoni de la província de Lleida.
Fa uns anys, al 2006 vam treballar en la construcció del rellotge de sol de la rotonda entre Corregidor Escofet i Rosa Parks, de l’escultor Pep Solé. I al 2007 vam treballar en el trasllat del rellotge de sol que ara es troba als Camps Elisis i que abans hi era a les Basses.
Al reportatge expliquen com l’arribada del telègraf i el tren va fer que els rellotges de sol perdin la seva utilitat social per les petites diferències d’hora arreu del territori. Però abans d’això places i parets van rebre molts d’aquests rellotges que encara a dia d’avui decoren les nostres ciutats. I a dies d’ara, n’hi ha escultors que encara dissenyen aquests aparells, uns amb més valor decoratiu i d’altres amb més valor científic.
És el cas del rellotge dels Camps Elisis, dissenyat per Josep Maria Cots Massana per al parc de les Basses. Es tracta d’un rellotge equatorial helicoïdal, un cilindre tallat en forma d’hèlix amb les hores separades cada 15 graus. Aquest és un dels més interessants pel seu disseny innovador i la seva exactitud horària.
Hi ha treballs constructius que superen el seu valor funcional i a més a més aporten un valor afegit, estètic i de patrimoni.
Al reportatge podreu fer una passejada per tots els rellotges de sol del territori i descobrir altres formes de mesurar el temps.
