El mapa de las obras urbanas

Durant dues setmanes hem estat recorrent #obresurbanes com si portéssim un mapa a la mà i haguéssim anat visitant-les.

Al passeig hem vist transformar-se una via per a cotxes i vianants en una via que també permeti la circulació de bicicletes; els carrils per a bicis es caracteritzen per tenir un color rosat, però sobretot han d’estar ben senyalitzats perquè vianants i ciclistes sàpiguen quin és el seu camí. Ja els romans van tenir en compte separar les zones de vianants de les usades per carros i animals; es creu que va ser a la ciutat de Pompeia on es van construir les primeres voreres perquè en aquesta ciutat era on l’aristocràcia romana tenia les seves finques d’esbarjo i així delimitaven el pas de les cavalleries, carruatges i vianants. A més, d’aquesta manera també es canalitzaven les aigües de pluja.

I és que els nostres carrers alberguen tot un entramat d’instal·lacions per sota que ens proporcionen diferents serveis: clavegueram, enllumenat públic, telecomunicacions, gas i xarxa de reg de l’arbrat en cas de que hi hagi vegetació. Generalment quan s’aborda una reurbanització s’aprofita per renovar o canviar allò que s’hagi deteriorat.

Pel que fa a parcs i jardins, depèn de la ubicació i l’ús que se’ls vulgui donar requereixen una intervenció o una altra, el que sí és clar és que en tots és important la vegetació.

Cada poble i ciutat ha anat variant el paviment dels seus carrers en funció dels materials existents a la zona i de les modes del moment: empedrat de pedra, formigó, empedrat de formigó, lloses de pedra, rajoles hidràuliques, terratzo, empedrat de ceràmica … en moltes zones històriques s’intenta preservar l’aspecte original, en altres preval l’economia de materials i en altres que sigui pràctic i la seguretat.

En definitiva, els carrers són un dels elements bàsics de la ciutat, per això són més que zones de pas: són llocs de trobada, passeig, esbarjo o comunicació.