Fa uns anys (juny 2012- agost 2013) es va fer la reposició dels blocs de l’escullera al dic de l’est del Port de Barcelona. L’objecte del projecte va consistir en la rehabilitació del dic est del Port de Barcelona, que a causa dels forts temporals als quals va estar exposat durant els anys anteriors, s’havia vist degradat en excés.
L’obra, per a l’Autoritat Portuària de Barcelona, va consistir en la fabricació de 9.000 cubs de formigó in situ per després col·locar-los amb una gran grua sobre una escullera de 110.000 tn utilitzada com a banqueta per rebre’ls.
Els blocs actuen com a barrera per a esmorteir la força de les ones quan trenquen contra els murs que fan d’abric al port. Les dimensions i la forma cúbica són determinades per la facilitat per fer les peces en cadena optimitzant temps i recursos. El pes, de 50 tones per peça en aquest cas, és el valor determinant per la infraestructura, i es calcula en funció de la força mitjana del mar en aquest punt.
L’ampliació d’aquest dic de l’est al Port de Barcelona es va iniciar al 1900, quan el comerç per via marítima estava en ple creixement. El projecte va ser innovador perquè va fer servir calaixos de formigó per formar el mur i blocs per l’escullera. Aquest sistema tot just començava a utilitzar-se en aquells moments.
L’any 1910, durant la construcció del dic, es va poder comprovar la resistència que oferia aquesta estructura, un fort temporal va assolar la zona i tan sols va provocar petites destrosses.
Actualment el formigó és un dels materials més utilitzats per a construir estructures que han d’estar en contacte amb l’aigua, ja que és un material econòmic , amb un bon comportament físic i del que se’n té un ample coneixement. Fruit del gran nombre d’obres que es van realitzar durant anys utilitzant el sistema de blocs, avui és comú veure construccions de dics emprant calaixos de formigó armat.
