Resum de la publicació:
L’empresa, amb 260 empleats i sense deute, va facturar 58 milions el 2014, un 4% més que l’any anterior, i es manté en beneficis. La companyia torna a créixer després del retrocés que va patir per la crisi en el període 2009-2013, alhora que entra en el negoci dels gimnasos i en el del vi.
El capital de Benito Arnó es distribueix a parts iguals entre Aurora Arnó, la presidenta, Ana Maria Arnó i Jaume Arnó, conseller delegat. Són cosins i membres de la tercera generació dels fundadors d’Alfarràs (Segrià).
Benito Arnó, gairebé sense deutes corporatives, intenta diversificar cap a activitats com els gimnasos i la producció de vi, però el gruix de l’activitat continua sent la tradicional: la construcció i les pedreres, on s’extreu pedra i derivats que fa servir per a l’obra pública.
El 90% del negoci constructor rau a Catalunya, amb col·legis, carreteres i hospitals. També té presència a Madrid. Arnó havia treballat principalment amb les administracions, però ara ha recorregut al client privat, que ja suposa un 40% del seu negoci.
Benito Arnó té pedreres a Toledo, Guadalajara, Osca d’on extreu pedra per produir balast que usa per a les infraestructures del ferrocarril (AVE Madrid-Zamora) sent un dels principals productors d’Espanya.
L’obra pública segueix sent el seu negoci principal. Treballa, entre d’altres, per a Foment (la N-II a Tordera); per a la Generalitat (estacions de la prolongació del Ferrocarrils FGC, la presa de l’Albagès) al canal Segarra-Garrigues; per a la Diputació de Lleida (Centre de Recerca Biomèdica en Torrelameu). Però el seu repte és la diversificació més enllà de l’obra pública, segons indica el director general, Joan Albert Arqués. Per això participa en l’accionariat de la societat del Gimmàs Lleida (10.000 m2, 6.871 socis i 60 empleats) i en la vinícola Lagravera, sota l’ensenya de Onra, que produeix unes 60.000 ampolles (50% són exportades). La vinya és a una finca de 15 ha que havia estat una pedrera, ara reconvertida en vinya. Es tracta d’un vi de cultiu ecològic i biodinàmic, això és que no fa servir cap agent químic en el seu cultiu i tractament. “Amb això no volem guanyar diners, sinó contribuir al medi ambient” resumeix Joan Albert Arqués.
Ver publicación
